Resultats de la cerca

En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador

Fill de Roger III de Coserans i de Garcia d’Espanha, de qui heretà el cognom i la senyoria de Montespan S'intitulà, com el seu pare, comte de Pallars, en detriment del seu oncle Arnau Roger I —a qui intentà de prendre el comtat el 1283— i de la filla d’aquest, Sibilla, la qual atacà amb l’ajut de forces gascones 1288, 1294, 1298, 1301, lluita que continuà, sense èxit, el seu fill Roger IV

Participà en la guerra dels Set Anys i el 1761 entrà a la cambra dels comuns Mort el seu pare, heretà el títol de comte de Lansdowne i entrà a la cambra dels lords 1762 Membre del govern tory de Greenville 1763, el 1782 ho fou del whig de Rockingham Mort aquest, el succeí com a primer ministre En pujar al poder William Pitt 1784, que el féu marquès de Lansdowne, es retirà de la política

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei

Heretà del seu pare el xerifat de la Meca 1908 Durant la Primera Guerra Mundial s’alliberà del domini otomà, i les seves tropes lluitaren a Aràbia a favor dels aliats Fracassat el seu intent de creació d’un gran regne d’Aràbia com també el seu autonomenament de califa, 1924, ‘Abd al-Azīz III ibn Sa’ūd l’obligà a abdicar a favor d’ Alī ibn Ḥusayn , i els anglesos li permeteren de refugiar-se a Xipre

Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove

Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III

Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf 1015, i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui 1023 Morí en lluita contra els sarraïns És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Cap al segle V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del segle IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega