Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’…
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels…
poli(acetat de vinil)
Química
Resina sintètica de l’acetat de vinil.
És un sòlid transparent i incolor, sense toxicitat, que presenta propietats termoplàstiques i té una densitat aproximada d’1,19 És insoluble en l’aigua i soluble en hidrocarburs aromàtics, dissolvents clorats, alcohols i cetones Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador El poliacetat de vinil s’infla i s’estova per immersió perllongada en aigua, i s’hidrolitza amb facilitat per acció dels àcids i les bases Per escalfament a més de 70°C es deterioren les seves propietats mecàniques i es produeix…
gasoil
Química
Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220° i 360°C.
És format per una mescla d’hidrocarburs de 14 a 20 àtoms de carboni i és utilitzat com a carburant en els motors dièsel ràpids La seva propietat més important és la d’autoinflamar-se en presència de l’aire quan és comprimit en el cilindre del motor La capacitat d’autoinflamació és mesurada per l’ índex de cetà cetà, el qual ha d’ésser superior a 50, o bé amb l’ índex dièsel, que relaciona el punt d’anilina amb la densitat Hom fixa també el percentatge de sofre < 0,5% pels problemes de corrosió del motor i de contaminació ambiental El gasoil que conté una proporció de sofre…
Bolívia 2013
Estat
Inauguració de la construcció d’una planta petroquímica a Bulo Bulo Entre Ríos, un pas més en la consolidació del sector dels hidrocarburs en l’economia boliviana © Ministerio de la Comunicación En l’actualitat política va començar a prendre protagonisme l’agenda electoral, malgrat que les eleccions estan previstes per al final del 2014 Després del nomenament d’Evo Morales com a candidat del partit governant, el Moviment per al Socialisme MAS, al maig es va conèixer la resolució del Tribunal Constitucional que autoritza Morales a presentar-se a la reelecció La sentència va ser…
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen…
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de…
acne

De dalt a baix, formació de l’acne
© Fototeca.cat
Patologia humana
Afecció de l’aparell pilosebaci, motivada per una infecció dels barbs o per una inflamació de les glàndules sebàcies, que produeix lesions sobreelevades i pustuloses.
L' acne comuna és deguda a irregularitats endocrines que, en provocar un augment de la quantitat de certes substàncies hormonals circulants en la sang, alteren el capteniment de l’aparell pilosebaci Apareix primordialment a la pubertat i en els anys de la primera joventut, i cedeix espontàniament una vegada arriba la maduresa L' acne pustulosa , l' acne indurada , l' acne flegmonosa o l' acne excoriada són variants de l’acne comuna en les quals ha aparegut, de més a més, un procés pustulós, d’induració, flegmonós o d’excoriació Amb quadres clínics diferents, i també per causes diferents, cal…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina