Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’…
Tallarol de casquet
Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques…
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa…
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
bronquitis verminosa
Veterinària
Malaltia de l’aparell respiratori que afecta el bestiar boví, oví i cabrú jove que pastura a les valls humides o aiguamolls.
És provocada per un nematode Strongylus fileria , el qual penetra en els bronquis i provoca una inflamació Els símptomes principals de la malaltia són aflaquiment, respiració dificultosa, accessos de tos, expulsió de mocs, desgana i febre
erm
Geografia agrària
Sector del paisatge agrari que no produeix.
Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen importants…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
els Casots
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys, situat al terme municipal de Subirats (Alt Penedès).
Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem…
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
Luc Hoffmann
Biologia
Nom amb el qual és conegut Hans Lukas Hoffman, conservacionista suís.
Nascut en una família propietària d'una de les grans companyies farmacèutiques suïsses, de molt jove es dedicà intensament a l'ornitologia Interrompé els estudis de botànica i zoologia a la Universitat de Basilea en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, que acabà el 1954, any que fundà l'estació biològica de Tour du Valat, als aiguamolls del Roine, a la Camarga 1954 El 1961 fundà, amb Julien Sorell Huxley i altres, el Fons Mundial per a la Natura World Wildlife Fund, WWF, organització internacional pionera en la conservació de la natura, i del qual fou el primer vicepresident Una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina