Resultats de la cerca

A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de…

Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada cada vegada a…

Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però…

Reunia els diferents imposts indirectes damunt articles de primera necessitat i comestibles sabó, vi, oli, carn fresca, embotits, etc Era percebut en la forma del tradicional dret de portes en introduir les mercaderies en les poblacions el seu valor augmentava en les poblacions de major nombre d’habitants Fou molt impopular per l’alça de preus que provocà Suprimit en aparença per l’alçament progressista del 1854, fou percebut en gran part pel govern per mitjà d’altres conductes, fet que el 1856 produí revoltes populars per tot l’Estat espanyol Motí dels Consums Novament abolit el…

Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven perdent la…

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos,…

De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la…

Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del…