Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Cristòfor de Virués
Portada d’El Monserrate segundo, de Cristòfor de Virués (reed. 1602, Milà)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…
,
Josep Maria Arnau i Pascual

Josep Maria Arnau
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista Las Candilejas 1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia Estrella o El castillo de los encantados 1863…
,
Jaume Fuster i Guillemó
Jaume Fuster i Guillemó
Literatura catalana
Escriptor.
S'inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi Ramon Llull i…
L’emperador o l’ull del vent
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel, publicada l’any 2001.
Obra que assenyala l’inici d’un nou cicle narratiu Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg Focalitza la situació dels milers de presoners de l’exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l’illa de Cabrera sense cap mena de condició Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l’individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l’adversitat El tema es mostra a…
Antoni Serra i Bauçà
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narrador, memorialista i periodista.
Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva , Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó , Serra d’Or i Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…
, ,
Vida privada
Literatura catalana
Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.
El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…
Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica …
,
Gore Vidal

Vidal Gore
© Charlotte Street Films / Sony Pictures Classics
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor nord-americà Eugene Luther Vidal.
Pertanyent a una família molt vinculada al món polític, en acabar els estudis a la Phillips Exeter Academy de Nou Hampshire 1943, s’enrolà a l’exèrcit i prengué part en la Segona Guerra Mundial com a oficial de la marina Les seves dues primeres novelles, publicades successivament el 1946 i el 1947, passaren poc menys que desapercebudes, però The City and the Pillar 1948 causà un escàndol per la franquesa amb què tractava l’homosexualitat, fins al punt que als anys següents li resultà difícil publicar sota el seu nom, bé que el 1952, amb The Judgement of Paris , reprengué el mateix tema Es…
Plaute
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia…