Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Estudià musicologia a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà 1927 i fou professor assistent del departament de musicologia 1927-30 Cursà estudis de documentació a Dresden i Leipzig i el 1934 obtingué el títol en l’especialitat de música impresa Després d’exercir com a bibliotecari a la Technische Hochschule de Dresden 1931-33, esdevingué director dels arxius de l’editorial Breitkopf & Härtel a Leipzig 1933-42 El 1946 fundà la secció musical a la Biblioteca de la Ciutat i de la Universitat de Frankfurt, que dirigí fins el 1963 La seva extensa obra en la bibliografia musical i en…

Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…

L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de…

El poble de Malpàs és situat a la dreta del barranc de Peranera, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert La seva església parroquial és esmentada en l’inventari del monestir de Santa Maria de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, on es reporta com a pertanyent a l’esmentat cenobi l’“ ecclesia Sancti Petri de Malpaso ” amb la seva sufragània de Santa Maria d’Erillcastell l’abat de Lavaix hi tenia el dret de provisió i visita Al final del segle XIV, Malpàs pertanyia als barons d’Erill, els quals cobraven els delmes de l’església parroquial de Sant Pere En la relació…

Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i al final del segle XV…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…

Originàriament formava una sola obra amb el llibre de Nehemies A la Vulgata, Esdres i Nehemies segueixen els Paralipòmens, escrits probablement pel mateix autor Aquest se serví de documents certament autèntics el decret de Cir II de Pèrsia, un inventari dels objectes del temple, una llista d’exiliats, un informe a Artaxerxes i la resposta reial, etc, que confereixen al llibre un valor de primera mà, bé que l’arbitrarietat de llur disposició en el llibre determina més confusions històriques pràcticament insolubles Sota el nom d’Esdres hom coneix també diversos llibres apòcrifs l'…

No es coneixen referències històriques d’època romànica d’aquesta església Tanmateix, el seu titular i el fet que el lloc del Rourell sigui conegut des del segle XII fan pensar que és probable que calgui cercar el seu origen en un temple anterior al segle XIV El Pla de Vicaries del 1772 erigí en vicaria perpètua l’església del Rourell, juntament amb la de la Masó Ambdues esglésies eren sufragànies o annexes de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i les assistia un vicari resident al Rourell Segons l’inventari del 1924 l’edifici actual començà a bastir-se l’any 1769 i fou acabat…