Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Mones com la Becky
Cinematografia
Pel·lícula del 1999, Documental, 90 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català, Núria Villazán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film, Ciutat de…
Tomar
Ciutat
Ciutat del districte de Santarém, a la regió històrica d’Estremadura, Portugal, situada a la riba del Zêzere.
Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria Creuza
Antonio de Reparaz
Música
Compositor d’origen basc.
Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la Diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat
Alfons García Grau
Futbol sala
Entrenador i dirigent de futbol sala.
Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà el Club de…
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels ducs de Bragança
Angola 2017
Estat
El fins a l’agost ministre de Defensa d’Angola, João Lourenço, es va convertir en president del país en ser el cap del Moviment Popular per l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives © Jim Mattis / US Department of Defense João Lourenço va substituir en la presidència José Eduardo dos Santos, un dels estadistes africans que duia més temps en el poder, 38 anys des del 1979 Lourenço, de 63 anys, va ser el cap de llista del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, clar vencedor de les eleccions legislatives celebrades a l’agost, en les quals va obtenir…
Paraíba
Divisió administrativa
Estat del Brasil centreoriental.
La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits
Triatló de Barcelona

Mario Mola, guanyador del Triatló de Barcelona del 2012
TRIATLÓ DE BARCELONA / MANUEL QUEIMADELOS
Triatló
Competició internacional de triatló disputada anualment a Barcelona des del 1990.
Durant els cinc primers anys fou organitzada pel Club Natació Barcelona i després d’una interrupció de dos anys, el Club Natació Catalunya i la Federació Catalana de Triatló la continuaren A partir del 2008 l’organitzà l’Ajuntament i l’empresa multinacional IMG, i ha assolit un dels primers llocs del món pel que fa a nombre de participants 7000, el 2013 Consta de les modalitats olímpica individual i per equips, esprint individual i per equips i superesprint Entre els guanyadors hi ha Ivan Raña 2008, Francesc Godoy 2009, Javier Gómez Noya 2010, João Silva 2011 i Mario Mola 2012 Pilar Hidalgo…
Luandino Vieira
Literatura
Nom amb què és conegut José Vieira Mateus da Graça, escriptor angolès.
Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João Vêncio os seus amores 1979 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina