Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
falç del cervell
Anatomia animal
Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
xilografia
Art
Disseny i arts gràfiques
Làmina obtinguda per estampació d’un gravat de fusta.
guilloixar
Arts decoratives
Gravar (en una làmina) una sèrie de ratlles entrecreuades.
línia de transmissió
Electrònica i informàtica
Estructura capaç de confinar i propagar energia electromagnètica en la direcció del seu eix longitudinal (guia d’ones, cable coaxial, fibra òptica, etc), o bé el conjunt de dos o més conductors que admeten propagació d’ones transversals electromagnètiques (TEM).
Les més emprades en el camp de les microones han estat la línia bifilar parallela i el cable coaxial Però amb la integració dels circuits de microones, és a dir, el muntatge de components miniaturitzats sobre un únic substrat, s’ha desenvolupat una nova família de línies de transmissió planars La més emprada és la microstip i per a certes aplicacions particulars la stripline , coplanar i de ranura, entre d’altres Els substrats més emprats són l’alúmina i plàstics especials, amb capes conductores de coure, dipositat electrolíticament o de làmina adherida, composts d’argent…
fulla

Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
laminador
Química
Tecnologia
Màquina emprada per a laminar.
El tren de laminatge més senzill el tren duo consisteix en dos cilindres d’eixos parallels i superfícies pròximes que giren en sentits contraris, entre els quals passa el material que hom lamina, que és deformat segons les superfícies dels cilindres i llur separació Els cilindres poden anar recolzats sobre coixinets per mitjà de monyons, o bé poden ésser suportats per uns altres cilindres, de manera que es reparteixin els esforços A vegades hom empra tres cilindres tren trio o bé quatre cilindres laminadors tren doble duo Per a l’obtenció de planxes o làmines hom empra cilindres llisos…
marabú

Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina…
cèl·lula solar
Tecnologia energètica
Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Inicialment eren constituïdes per una capa de seleni, recoberta per una làmina d’or, que era dipositada sobre un suport de ferro niquelat Posteriorment, es van desenvolupar altres tipus basats en les propietats de la junció p-n dels semiconductors inicialment silici, i més tard materials composts dels grups III-V, com arsenur de galli, o composts dels grups II-VI, com el sulfur de cadmi, etc Aquests darrers dispositius presenten un rendiment de conversió d’energia superior als anteriors, i han esdevingut, per tant, els components usuals de les cèllules solars La recerca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina