Resultats de la cerca

Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món

Neix a la Serra Canastra Minas Gerais, travessa N-NE la sabana a l’estat de Bahia, les muntanyes litorals, per un curs molt pendent, i arriba a l’Atlàntic al límit entre els estats d’Alagoas i Sergipe A Joazeiro, a 600 km de la desembocadura, té 1 800 m de riba a riba i un cabal de 2 775 m 3 /s

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia  o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals

El xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis és semblant al curroc Sterna nilotica , però és lleugerament més gros fins a 41 cm, amb la cua més forcada i les ales més estilitzades A l’estiu també té el capell negre, però es distingeix pel color groc de la punta del bec, que s’observa en aquests exemplars del delta de l’Ebre Quan s’esvera, aixeca les plomes del capell de manera que pren aspecte d’un plomall Noteu la llargada del bec, que li ha valgut el nom vulgar de becllarg Xavier Ferrer El xatrac bec-llarg és essencialment un migrador i hivernant comú present a tot el litoral, amb una…

Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una…

El plomatge és predominantment blanc, amb el mirall verd El cap i el coll també són verds El mascle té el bec vermell amb una excrescència al damunt Nia a diversos punts d’Europa, des d’Escandinàvia a la mar Negra, i als litorals catalans és rar, encara que s’ha comprovat que algunes parelles nien al delta de l’Ebre Només baixa quan l’hivern és molt rigorós al nord d’Europa

En oposició a la costa de Llevant en sentit estricte, el Maresme, la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi

Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció…

El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller