Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals; resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre. Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular (Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola). A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular (potser menys a Mallorca?) i una reproducció esporàdica. Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s’ha observat tots els mesos de l’any.
Les dues úniques reproduccions de l’Estat espanyol han estat la del Salobrar de Campos (Mallorca), el 1976, i la del delta de l’Ebre, el 20.05.62, quan dins un canyissar espès de l’estany del Canal Vell es trobà un niu amb 5 ous i es fotografià l’adult covant.
Els ambients que plauen al mussol emigrant són sempre oberts i molt variats, des dels més marins (platges, sorrals, salobrars, salines) fins als vessants erosionats de les muntanyes on abunda l’albellatge, passant per ermots, bladars, canyissars, jonqueres, etc., on caça en una bona part petits ocells. La freqüentació d’ambients oberts i la seva activitat diürna, fan que el mussol emigrant esdevingui un dels rapinyaires "nocturns" més fàcilment observables.
Com ja hem comentat més amunt, aquesta espècie es presenta tots els mesos de l’any i, en base a 83 citacions, les màximes corresponen a l’abril (12), el novembre (12), el desembre (12) i el gener (11), mentre que les mínimes són el maig (3), el juny (1), l’agost (1) i el setembre (4). Tot i que és difícil destacar els períodes migratoris, sembla que el pas primaveral es produeix des de la tercera desena de març fins a la primera setmana de maig, amb la màxima la primera quinzena d’abril. El pas tardorenc agafaria principalment l’octubre, amb el fort el novembre, i després la primera desena de desembre. Cal destacar el fet que alguns anys (1975, 1981 i 1984) no són rares les observacions del juliol isolades dins un buit de citacions del juny i l’agost, observacions sense una explicació aparent.
Fora de dues localitzacions al rerepaís, una a Balaguer i l’altra a Alp (Cerdanya), la resta són totes de comarques litorals o prelitorals amb predominança del delta de l’Ebre, així com dels marjals empordanesos, el Maresme i el delta del Llobregat, i també es coneix de 13 comarques més els Països Catalans. La hivernada es produeix a poques localitats i sembla més un trànsit hivernal que una hivernada pròpiament dita, ja que les estades són curtes, en una bona part a causa de la forta pressió cinegètica que pateixen, i també hi ha variacions anuals.