Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Àulida
Ciutat antiga
Ciutat de Beòcia, a la Grècia continental, davant Calcis, a Eubea, d’on partí l’expedició mítica dels grecs contra Troia, i on Ifigènia, la filla d’Agamèmnon, fou sacrificada a Àrtemis.
serp
Religions de Grècia i Roma
Etnologia
Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre el culte…
Joan Pere Viladecans

Joan Pere Viladecans
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, exposà el 1967 al Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…
Jordi Pàmias i Grau
Jordi Pàmias i Grau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Cansada veu 1974, a Memòria d’un…
,
Bonaventura Gassol i Rovira
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, narrador i traductor.
Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…
Julián Gayarre
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Ladislau Kubala Stecz
Ladislau Kubala Stecz en la seva època de jugador del Futbol Club Barcelona
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista hongarès, naturalitzat espanyol el 1951.
Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del…
,
epígon
Història
En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i que, com llurs pares, deu anys més tard tornaren a assetjar-la, l’ocuparen i hi entronitzaren Tersandre.
A Delfos foren collocades les estàtues d’aquests herois Alemèon i Amfíloc, fills d’Amfiarau Diomedes, fill de Tideu Egialeu, fill d’Adrast Eurial, fill de Mecisteu Estènel, fill de Capaneu Pròmac, fill de Partenopeu, i Tersandre, fill de Polinices
cinema danès
Cinematografia
Cinema realitzat a Dinamarca.
Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina