Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era dividida en…
Madagascar 2017
Estat
Els nombrosos casos de corrupció, les vagues dels jutges i la dimissió del ministre de Finances van marcar l’agenda política d’un any, en què l’expresident Marc Ravalomanana va enfortir la seva candidatura per a les eleccions previstes l’any 2018 Malgrat els treballs de l’Oficina Independent Anticorrupció BIANCO, per l’acrònim en francès, la corrupció va continuar impregnant la política, l’Administració i els negocis Els jutges, cansats de rebre pressions, van convocar diverses vagues, que van paralitzar la justícia El cas més denunciat pels magistrats va ser el de Claudine Razaimamonjy,…
verguer
Història
Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o n’acomplia les ordres.
A Barcelona els verguers dels cavallers tenien per missió de convocar els consellers a domicili, d’avisar els jurats i de precedir els consellers en les cerimònies oficials/> El càrrec perdurà fins a la Nova Planta
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
persecucions
Cristianisme
Nom donat al conjunt de violències exercides contra els cristians en temps de l’imperi Romà.
Suetoni recorda una primera persecució, al voltant de l’any 50, quan Claudi expulsà els jueus de Roma, perquè avalotaven en nom d’un tal Chrestus però fou a partir de l’incendi de Roma que Neró començà la persecució 64 La mateixa actitud adoptaren els emperadors Domicià 94, Trajà 111, Antoní Pius 138-161, Marc Aureli 161-180 fins en aquest moment les persecucions foren parcials i afectaren, excepte la de Trajà, preferentment l’àrea romana Septimi Sever 202-211 decretà la persecució contra els catecúmens, i Maximí Traci 235-238 contra els clergues i dirigents de les comunitats Amb Deci 249-251…
literatura frisona
Literatura
Literatura conreada en frisó.
La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió…
Víctor Aragon
Historiografia catalana
Magistrat i historiador d’expressió francesa.
Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina