Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
adèctic | adèctica
Entomologia
Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes.
bufònids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs
molt evolucionada, que comprèn individus caracteritzats principalment per la manca de dents a ambdues mandíbules.
Tenen hàbits generalment terrestres i una distribució molt àmplia habiten a tot Àfrica llevat de Madagascar i a Amèrica i Euràsia, al sud dels 60° de latitud En termes generals, comprèn els gripaus més comuns
galtera
Oficis manuals
Cadascuna de les dues peces de protecció que hom disposa entre les mandíbules d’un cargol (de manyà, de fuster, etc) o d’altres instruments per a evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d’aquelles mandíbules.
eriocrànids
Entomologia
Família de microlepidòpters, de característiques morfològiques molt primitives, com és ara una espiritrompa rudimentària amb mandíbules no funcionals però presents.
Les erugues són àpodes i minadores de fulles
angina de pit
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.
L’any 1768, el metge anglès W Heberden en féu la millor descripció El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol generalment l’esquerre, i a les vèrtebres dorsals Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta…
Serp d’aigua
Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
escomberesòcids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels beloniformes, de mandíbules punxegudes i cos revestit d’escates adherents, que inclou el trumfau.
àgnats
Ictiologia
Superclasse de vertebrats que comprèn individus molt antics i primitius, aquàtics, sense mandíbules i amb notocordi persistent durant tota la vida.
L’esquelet és rudimentari, però molts fòssils tenen l’esquelet tegumentari molt desenvolupat Les espècies actuals presenten metamorfosi abans d’arribar a l’estat adult Fou un grup molt nombrós a l’Era Primària, però avui en resten molt poques espècies