Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
lligadura
Música
Combinació de dues figures, una longa i una brevis, en la notació mesurada.
arpegiat
Música
Execució de forma successiva i no mesurada de les notes d’un acord.
Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot
pressió
Física
Concepte físic que expressa la força que és exercida perpendicularment a la unitat de superfície.
Formalment hom l’expressa per P=F/S , essent P la pressió, F la força i S la superfície Segons la mecànica estadística, la causa de la pressió d’un fluid són els innombrables xocs de les partícules que el componen amb les parets del recipient que el contenen Des del punt de vista de la termodinàmica, la pressió P que un cos exerceix sobre la superfície que el delimita pot ésser definida com la derivada amb signe menys de la seva energia E respecte al volum V , a entropia S constant Així, P = -∂E/∂V S L’instrument emprat per a mesurar pressions és el manòmetre, del qual el baròmetre i el…
assaig de duresa
Tecnologia
Procediment per a determinar la duresa d’un material referida a una escala convencional.
Hi ha diferents tipus d’assaigs de duresa els més utilitzats la valoren com la resistència que oposa el material a ésser penetrat per un cos de forma i característiques mecàniques determinades El mètode d’assaig de Brinell consisteix a comprimir una esfera d’acer contra una superfície plana del material del qual hom vol determinar la duresa és produïda, així, en el material, una deformació permanent en forma de casquet esfèric la duresa és expressada en graus Brinell HB, i és avaluada mitjançant el quocient entre la força o càrrega aplicada en quilograms-força i la superfície del casquet en…
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i els estels W…
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’…
variable oculta
Física
En mecànica quàntica, variable no mesurada que podria explicar la incertesa de les mesures.
magnitud fotogràfica
Astronomia
Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant com a detector una placa fotogràfica normal.
temperatura absoluta
Física
Temperatura mesurada en l’escala Kelvin, les unitats de la qual són els kelvins.
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina