Resultats de la cerca

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu de l’arca de…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març,…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar influències,…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Estudià musicologia i història de l’art a la Universitat de Praga, i tot seguit composició, primer amb J Novotný i després amb V Novák 1911-13 Aviat començà a dirigir, mentre aprofundí els seus coneixements amb J Suk i JB Foerster al Conservatori de Praga 1924-26 Estudià piano amb A Mikeš A partir del 1926 reprengué la seva tasca com a director d’orquestra i de cors, tant al seu país com a l’estranger, on també es prodigà com a pianista El 1947 s’establí definitivament a Praga i entrà a l’Acadèmia Txeca de les Ciències i les Arts Les seves primeres composicions pertanyen al camp de la música…

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a Brusselles, i…

Diplomat a Praga, el 1981 obtingué el Lleó d’Or a Venècia per Do you Remember Dolly Bell i els èxits continuaren el 1985 a Canes, on fou premiat amb la Palma d’Or per When Father was Away on Business , i el 1989 al mateix festival, ja que fou declarat el millor director per The Time of the Gypsies Posteriorment rodà Arizona Dream 1992 Des dels anys noranta gran part de la seva filmografia s’ha centrat en la recreació de l’antiga Iugoslàvia fins a les guerres civils i els conflictes que n'acompanyaren el desmembrament Cal esmentar-ne Underground 1995, Palma d’Or a Canes, Crna macka, beli…

Les exportacions de cacau, juntament amb el petroli i l’or, van ser els principals motors de l’economia de Ghana © Max_Havelaar El president, John Atta Mills, va ser designat, amb el 96% dels vots dels delegats, candidat del Congrés Nacional Democràtic CND a les eleccions que s’han de celebrar al desembre del 2012 En les primàries, va derrotar abastament Nana Konadu Agyeman-Rawlings, la dona de l’expresident Jerry Rawlings, que té molta influència entre els dirigents del partit Atta Mills s’enfrontarà al jurista Nana Akufo Addo, candidat del Partit Nacional Patriòtic PNP, a qui ja va guanyar…

Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994,  Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010,  On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles  Les cambres del desig 1999 i  Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna…