Resultats de la cerca

Esmentada el 934 i el 937, reconstruïda per un tal Ramon Oliver, subsistia encara a la fi del segle XVIII darrere la capçalera de la catedral Santa Eulàlia, entre les garrafes i la muralla de la Vila Alta

Les riuades i els setges han estat una constant en la història de Girona des de l’antiguitat fins a temps ben recents Per aquesta raó, les defenses per a fer front a les unes i els altres van ocupar durant la baixa edat mitjana l’atenció preferent dels jurats de la ciutat, per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una demanda reial Els repetits setges –només durant la guerra civil de 1462-72 va patir-ne quatre– s’expliquen per la situació estratègica de la ciutat, que actuava de “clau de pas” del Principat, en un indret per on era obligat de passar resseguint l’antiga Via Augusta, després camí…

El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965

Voltada de muralla i de planta semicircular, la ciutat conserva restes de l’antic castell i una catedral del s XII, reestructurada al XVIII Al s VI s’hi establí una colònia de gots, i esdevingué seu episcopal el 970

Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica

Situada al vorell de l’altiplà mongol, és un centre mongol situat en un lloc de pas de la Gran Muralla, a uns 150 km de Pequín, al NW És un important centre comercial i industrial indústries mecàniques i alimentàries

L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla

Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona

Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei Amic de Pere el Cerimoniós, fou nomenat almoiner reial 1375, càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del…