Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Wake

L’illa Wake des de l’Estació Espacial Internacional
NASA
Illa
Illa de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, situada al N de les Marshall.
És un atol dependent dels Estats Units, i una escala aèria
Mimes

Mimas fotografiat per la nau Cassini (agost del 2005)
© NASA
Astronomia
El més interior dels satèl·lits grans de Saturn.
Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques desenes de…
Tetis

Tetis fotografiat per l’astronau Cassini (maig del 2012)
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
Jacqueline Cochran
Aeronàutica
Aviadora nord-americana.
Obtingué la llicència de pilot l’any 1932 i, després, tot un seguit de rècords en competició Fou la primera dona que superà la velocitat de Mach 2 Fou presidenta de la Federació Aeronàutica Internacional i posteriorment consultora de la NASA per a l’entrenament d’astronautes Escriví una autobiografia The Stars at Noon 1954
Primer terratrèmol detectat fora de la Terra
Científics de la NASA anuncien el que consideren que és, amb molta probabilitat, el primer sisme identificat a Mart L’anunci és el resultat de l’anàlisi de les dades captades el 6 d’abril pel robot Insight Lander, que des del novembre del 2018 explora la superfície del planeta És el primer terratrèmol detectat en un cos extraterrestre
Enlairament d’una sonda per estudiar el Sol
S’enlaira amb èxit a cap Canaveral Florida, Estats Units d’Amèrica la sonda Parker de la NASA en direcció al Sol És la primera missió dirigida a la corona del Sol, on ha d’arribar el mes de novembre A partir de llavors és previst que orbiti al voltant de l’astre 24 vegades fins al 2025, recollint-ne dades
Fisher Space AG7
Bolígraf dissenyat per Paul C. Fisher i comercialitzat per l’empresa privada nord-americana Fisher Spacepen.
Les seves particularitats més importants són que pot escriure en ambients de temperatures extremes de -28ºC a 121ºC, en situació de gravetat zero, cap per avall i sota l’aigua Fou el bolígraf utilitzat pels astronautes de l' Apollo-11 que arribaren a la lluna La NASA el trià per al programa Apollo després de 18 mesos de rigoroses proves
La sonda Juno entra en l’òrbita de Júpiter
La NASA anuncia l’èxit de la maniobra que permet a la sonda espacial Juno entrar a l’òrbita de Júpiter La sonda espacial Juno va ser llançada el 5 d’agost de 2011 amb la missió d’explorar senyals emesos pel planeta que poguessin indicar la composició i l’estructura del seu interior És el vehicle espacial que més s’ha apropat a Júpiter
William Nordberg
Física
Físic austríac.
S'especialitzà en la investigació de la Terra mitjançant sensors remots situats en satèllits artificials Emigrat als EUA, el 1953 participà en el projecte de satèllits meteorològics TIROS i Nimbus i en els de recerca de recursos terrestres ERTS i Landsat, coordinant la recerca d’un equip de 300 investigadors de 38 països Fou cap de la secció de mesures físiques al centre Goddard de la NASA
estació espacial

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina