Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…
Iran

Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…
Moçambic

Estat
Estat de l’Àfrica meridional que limita al N amb Tanzània, a l’E amb l’oceà Índic, al S amb Eswatini i la República de Sud-àfrica, a l’W amb Zimbàbue i Zàmbia i al NW amb Malawi; la capital és Maputo.
La geografia física El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2000 m massís de Manica amb els monts de Doó, 2420 m, i el Panga, 2320 m i la serra de Gorongosa Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi Té una extensió de costa de 2795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S El clima presenta dues estacions una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre la…
Iraq

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, envoltat pel golf d’Aràbia al SE, Turquia al N, Síria al NW, Jordània a l’W, l’Iran a l’E i Kuwait i l’Aràbia Saudita al S; la capital és Bagdad.
La geografia física La major part del país és ocupada per una gran plana alluvial regada pel Tigris i l’Eufrates, anomenada Mesopotàmia El clima és continental, amb estius molt calorosos i hiverns relativament temperats les temperatures mitjanes del mes de juliol són de 34,1 °C a Mossul i de 33,9 °C a Bagdad i a Bàssora, i la màxima pot arribar a vegades a 50 °C les mitjanes del mes de gener, a les mateixes ciutats, són de 8,1 °C, 10,1 °C i 12,9 °C, respectivament Les precipitacions, molt escasses, sovint són torrencials i produeixen inundacions actualment regulades mitjançant rescloses en…
Líbia

Estat
Estat del nord d’Àfrica, situat entre la mar Mediterrània al N, Egipte a l’E, el Sudan al SE, el Txad i el Níger al S, Algèria a l’W i Tunísia al NW; la capital és Trípoli.
La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i el serir …
Aràbia Saudita

Estat
Estat d’Aràbia que ocupa la major part de la península i que limita amb Jordània, Iraq i Kuwait al N, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units al NE, amb Oman a l’E i al S, amb el Iemen al S i SW i amb la mar Roja a l’W; la capital és Riad.
La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…
El complex petroquímic de Tarragona en la modernització de la indústria química de base
La producció petroquímica Quadre 1 Principals productes petroquímics La utilització de determinats derivats del petroli com a primeres matèries va donar lloc a un canvi de forta transcendència per a la indústria química L’obtenció de productes químics orgànics utilitzant derivats del petroli com a primera matèria es fonamenta en dos processos químics el cracking i el reforming de naftes o gasoil obtinguts en el procés de refinació del petroli El cracking craqueig al vapor permet obtenir bàsicament la família de productes químics de base, coneguts amb el nom d’ olefines , en les quals…