Resultats de la cerca
Es mostren 503 resultats
marxa cicloturista
Ciclisme
Prova de cicloturisme que normalment es disputa en un sol dia i sobre carreteres asfaltades.
La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club…
Anna Farnés Pérez

Anna Farnés Pérez
Arxiu A. Farnés / Agustí Cucurulls
Rem
Palista i dirigent de piragüisme.
Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en eslàlom Debutà al Campionat d’Espanya al final de la dècada de 1990 i aconseguí diversos podis a la Copa d’Espanya d’eslàlom Fou campiona d’Espanya d’eslàlom per equips en diverses ocasions En l’àmbit català, es proclamà campiona de Catalunya d’eslàlom en K-1 2007, 2009 També guanyà el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa 2007 i fou segona en la prova de ràfting nocturn 2008 Ha participat en competicions internacionals com la Copa o els Campionats del Món, o el Campionat d’Europa de clubs i de seleccions, i ha format part…
Santa Linya
Vista del poble de Santa Linya
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de les Avellanes i Santa Linya, Noguera.
És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al…
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’…
sobreimposició
Hidrografia
Establiment i encaixament de la xarxa hidrogràfica damunt materials tous (o arrossegats i regularitzats per l’erosió anterior) que recobreixen una estructura discordant de la cobertora de materials durs.
Una vegada la nova erosió ha escombrat la cobertora de materials tous i l’aigua topa amb els materials durs, plegats, ja no pot deseixir-se del curs que té traçat i els fendeix com una serra en lloc de vorejar-los Hom sol anomenar epigènic el relleu resultant i epigènia la sobreimposició Però d’altres autors prefereixen estendre la denominació d’epigènia al relleu generat per l’erosió fluvial en materials resistents, tant si els cursos s’hi han encaixat per sobreimposició com per antecedència Als Països catalans, la sobreimposició és freqüent al Prepirineu Central, on l’estructura estigué…
Hidroelèctrica de Catalunya
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…
Castell de la Mola de Baró (Soriguera)
Art romànic
Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…
Castell de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de…
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina