Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
funció doblement periòdica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂtal que existeixen dos complexos no nuls, z1 i z2, anomenats períodes, que satisfan z1≠az2 per a tot a∈, i tals que f(z+n1z1 +n2z2 )=f(z).
per a tot parell d’enters n 1 i n 2 i per a tot complex z
poll de mar

Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
convertidor d’energia
Física
Tecnologia
Dispositiu amb una entrada i una sortida, que canvia la forma (elèctrica, mecànica) o les característiques (tensió/intensitat, velocitat/força i, en general, variable intensiva/variable extensiva) del flux energètic incident.
Els tipus més importants de convertidor d’energia són el transformador , el transductor , el convertidor de parell , etc
pagúrids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes de la secció dels anomurs, que inclou espècies de 3 a 15 cm de longitud i amb l’abdomen sense coberta quitinosa, per la qual cosa el protegeixen ficant-lo dins les closques buides de gastròpodes.
Els apèndixs són molt rudimentaris i fins i tot desiguals dins un mateix parell El representant més conegut és el bernat ermità
mediana
Matemàtiques
En un conjunt de dades o d’observacions estadístiques, ordenades de menor a major, dada situada en el centre, és a dir, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota.
En el cas que el nombre de dades sigui parell, hom pren com a mediana la mitjana de les dues dades centrals
tritocervell
Zoologia
Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.
Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu
copèpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.
La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes…
segmentari | segmentària
Anatomia animal
Dit dels òrgans que es repeteixen en cada segment d’un animal, especialment els nefridis dels anèl·lids.
Normalment, a cada metàmer correspon un parell de nefridis, un de ganglis, un de feixos musculars, un de quetes, un de parapodis, un de gònades, etc
parells de Cooper
Física
Parells d’electrons units per l’intercanvi de fonons virtuals o imaginaris (teoria BCS).
Per tal que els dos electrons estiguin lligats, l’energia total del parell ha d’estar per sota del nivell de Fermi en una quantitat determinada
balancí
Entomologia
Cadascun dels dos apèndixs claviformes derivats per transformació i atròfia del segon parell d’ales en el dípters i del primer parell en els mascles dels estrepsípters.
Els balancins anomenats també halteris tenen una funció sensitiva, estabilitzadora i d’equilibri durant el vol A llur base tenen òrgans cordotonals Per ablació d’un balancí, l’insecte vola només descrivint repetidament un cercle, i per ablació de tots dos, no pot volar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina