Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Ascensió Figueres i Górriz
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i política.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació del Grup…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…
whig
Història
als s. XVII-XIX, membre d’un partit polític britànic que, recollint la tradició republicana i democratitzant dels puritans, sostenia la supremacia del poder legislatiu per sobre de l’autoritat reial.
El nom, que designava els rebels escocesos del s XVII covenant, els fou donat per llurs adversaris, els tories tory quan els whigs defensaven 1678 l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d’Anglaterra Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del 1688 i del Bill of rights 1689 Defensors dels interessos de la burgesia financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic Walpole, bé que amb William Pit el Vell s’imposà la tendència bellicista, que impulsà l’empresa colonial a l’Índia i l’Amèrica del…
La République en Marche
Política
Partit polític francès.
D’orientació centrista, per bé que poc definit ideològicament, fou fundat per Emmanuel Macron l’abril del 2016 com el moviment En Marche EM en abandonar la candidatura socialista a les eleccions presidencials Sostingut per sectors molt heterogenis, propugna la renovació de la pràctica política francesa El seu primer èxit fou l’assoliment de la presidència del país el maig del 2017 amb una majoria contundent 66%, després de la qual canvià el nom de la formació i es convertí en partit polític En les legislatives del juny d’aquest mateix any aconseguí 309 dels 577 escons a l’Assemblea Nacional…
Bloc Québécois
Política
Partit polític canadenc.
Defensa la sobirania del Quebec i en l’àmbit socioeconòmic s’autodefineix com a socialdemòcrata Referent federal del Parti Québécois , amb el qual, tanmateix, no té un lligam orgànic, fou constituït el 1991 arran del fracàs, l’any anterior, dels acords de Llac Meech, que preveien el reconeixement com a nació del Quebec dins de la Constitució canadenca, i que comportà la dimissió de l’aleshores ministre de medi ambient Lucien Bouchard, del govern federal conservador de Brian Mulroney Bouchard, amb cinc diputats quebequesos més, formà l’embrió del nou partit com a grup parlamentari…
Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes
Història
Baró de Calonge i de Llagostera, fill i hereu (vers el 1447) de Pere Galceran de Cruïlles.
Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…
Jon Idígoras Gerrikabeitia
Política
Polític basc.
Metallúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde País Basc en territori francès Fundador i dirigent d’Herri Batasuna 1978, fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997 Elegit diputat al Parlament basc 1980, 1984 i 1986 i al Congrés dels Diputats 1986, 1989, 1993 i 1996, pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no…
George Islay MacNeill Robertson
Política
Polític britànic.
Es llicencià en economia a la Universitat de Dundee 1968 Fou investigador del General, Municipal Workers Union GMB, responsable de la indústria de l’Scottish Whisky, del 1968 al 1978 Entre els anys 1978 i 1999, fou diputat del Partit Laborista Escocès al parlament britànic, per Hamilton L’any 1979 fou assistent parlamentari del secretari d’estat d’afers de serveis socials Després de les eleccions generals del 1979, fou nomenat portaveu de l’oposició d’afers escocesos, posteriorment de defensa 1980-81, i finalment d’afers estrangers i del Commonwealth 1981 En 1984-94 fou el…
Wolfgang Schüssel

Wolfgang Schüssel
© Comissió Europea
Política
Polític austríac.
Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…
Panamà 2011
Estat
En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit Canvi Democràtic, que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari La situació es va complicar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina