Resultats de la cerca

És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals Pel que fa a…

Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “ Expositio in Cantica Canticorum… domini…

Foli 52v del ms 93, un dels sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular, amb la usual representació de la Maiestas Domini ECSA - J Colomé Es tracta d’un manuscrit compost per 115 folis 22,5 × 17 cm de pergamí, escrits a una columna en lletra francesa del segle XII i amb una caixa d’escriptura de 21 línies 17,2 × 12 cm Petites inicials calligràfiques en vermell i blau i rúbriques amb tinta vermella indiquen l’inici de cada paràgraf La decoració és molt escassa se centra en els folis 52v i 53, amb les imatges de la Maiestas Domini i la Crucifixió, i una T inicial en el foli…

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…

La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…

Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat…

El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació…