Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
lluita biològica
Biologia
Agronomia
Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle biològic.
Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos, la…
lepra
Patologia humana
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.
Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…
La cotorra de Kramer
Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al litoral, tot…
La febre groga del 1821 a Barcelona
Xilografia sobre la febre groga al romanç Dialogo entre Feliu y Jaumet abitans en Barcelona , 1821 BC / RM De mitjan juliol al final de novembre del 1821, Barcelona va ser assolada per la febre groga La paorosa epidèmia s’emportà unes sis mil persones les xifres que proporcionen les fonts de l’època són molt imprecises, una bona part de les quals pertanyien al barri de mar de Barcelona, la Barceloneta, el lloc per on entrà precisament el contagi No és pas el propòsit d’aquest text fer la història de l’esdeveniment, però sí de fer veure alguns dels mecanismes socials que la plaga posà en…
Brasil 2011
Estat
En el balanç del primer any de mandat de la presidenta Dilma Rousseff, l’element més significatiu va ser la continuïtat de gran part de les polítiques seguides pel seu antecessor, Lula da Silva No obstant això, Rousseff va posar més accent a promoure polítiques per a refermar la competitivitat econòmica i va dedicar més recursos a impulsar l’avenç tecnològic Un altre aspecte diferenciat destacable va ser la creació d’una Comissió de la Veritat, que es dedicarà a investigar les violacions dels drets humans durant l’època dels governs militars i recuperar la memòria dels anys de la dictadura…
La cotorra argentina
La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…
premis Gaudí

Trofeu dels premis Gaudí
Cinematografia
Premis atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català a produccions cinematogràfiques realitzades a Catalunya.
Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…
Les ulmàcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
Mollet de Peralada

El poble de Mollet d’Empordà, envoltat de vinyes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, situat a la vall del Merdanç.
Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina