Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella. El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells.
Jordi Clavell.
La cotorra de Kramer (Psittacula krameri), també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976.
Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca. És present sobretot al litoral, tot i que s’ha detectat en algun punt de l’interior.
La seva distribució natural presenta dues poblacions disjuntes, una de les quals s’estén per l’Àfrica, i l’altra, per Àsia. A l’Àfrica, ocupa una franja al sud del Sàhara, des de Guinea, el Senegal i Mauritània cap a l’est fins al Sudan, Somàlia i Etiòpia. Pel que fa a Àsia, ocupa el subcontinent indi, des del Pakistan a Myanmar i el sud-est de la Xina.
Ha estat introduïda en diversos països del món, en molts dels quals s’ha arribat a establir. A Europa, ho ha fet amb èxit a la Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Portugal, Espanya, França i Itàlia. A la Gran Bretanya, la població era d’uns 10.000 exemplars l’any 2004. A l’Àfrica, hi ha poblacions establertes, entre altres països, a Egipte, Maurici i Sud-àfrica. Quant a Àsia, existeixen poblacions reproductores a l’Iran, l’Iraq, el Iemen, Oman, diversos països del golf Pèrsic, Turquia, Palestina, Xina, Singapur i el Japó. A Amèrica, se’n coneix la presència als Estats Units i a Veneçuela. També n’hi ha poblacions a diverses illes de Hawaii.
Als Països Catalans, malgrat que la seva introducció va ser detectada al mateix temps que la de la cotorra argentina (Myiopsitta monachus), el procés d’establiment ha estat prou diferenciat. Les poblacions de la cotorra de Kramer semblen mantenir una certa estabilitat si es compararen amb les de la cotorra argentina, que es troben des de fa anys en una fase de creixement important. Ambdues espècies sovint conviuen a les mateixes zones. La situació entre les poblacions d’aquests dos psitàcids contrasta amb l’observada en diversos països d’Europa, específicament els del nord, on la cotorra de Kramer és relativament més abundant que la cotorra argentina. Els factors que explicarien aquesta diferència en el patró d’establiment tindrien a veure principalment amb l’escassetat de llocs on nidificar, que afecta la cotorra de Kramer, ja que a les zones mediterrànies hi ha menys disponibilitat d’arbres madurs amb cavitats, i una menor flexibilitat del comportament, que no li ha permès aprofitar l’aliment disponible de manera tan eficaç com ho fa la cotorra argentina, per exemple, baixant a menjar al sòl. En alguns països d’Europa s’ha observat que la disponibilitat d’aliment en menjadores artificials afavoreix la presència de l’espècie.
Ocupa gairebé exclusivament ambients urbans i periurbans, tot i que en altres localitats europees també es pot trobar en zones rurals i fins i tot boscoses. El fet que nidifiqui en cavitats d’arbres, un recurs escàs a les àrees que ha ocupat, pot arribar a afectar les poblacions d’espècies natives, tot i que fins ara aquest fet no s’ha constatat.
Als Països Catalans se l’ha observat alimentant-se principalment de fruits i llavors, incloent-hi cereals. No es coneixen, per ara, danys d’importància sobre cultius, però cal tenir present que la cotorra de Kramer constitueix una important plaga agrícola en la seva àrea de distribució natural.