Resultats de la cerca

Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…

Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un…

Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia…

El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de Tel-Aviv 1971…

Estudià dret a la Universitat d’Osnabrück, on es graduà en l’especialitat d’economia Després de superar l’examen d’estat 1990 inicià l’exercici professional en un bufet Membre de la Christlich-Demokratische Union des del 1975, dins d’aquest partit fou successivament president federal de la Unió Conservadora d’Estudiants 1978-80, membre de l’executiva de les joventuts 1979-83 i president a la Baixa Saxònia 1983-85, membre de l’executiva federal des del 1984 i president 1994-2008 de la CDU de la Baixa Saxònia, cap del grup a l’ajuntament d’Osnabrück 1989-94 i vicepresident federal del partit…

El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…

Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el  Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també  fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que,…

Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…

Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou…