Resultats de la cerca
Es mostren 644 resultats
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Castell d’Ocelló o Saió (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…
poder temporal
Cristianisme
Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
compromitent
Persona que dóna al compromissari el dret d’elecció o la potestat de resolució arbitral d’una controvèrsia.
comanda
Història
Fet de posar un feu, per part del tenidor, sota la potestat d’un altre senyor superior ( infeudació
).
edictal
Dret romà
Dit de la llei o constitució romana promulgada per l’emperador usant de la seva potestat de magistrat.
Veneçuela inaugura l’Assemblea Constituent enmig de la controvèrsia
S’inaugura l’Assemblea Constituent de Veneçuela, que ha de redactar una nova constitució per al país L’Assemblea va sorgir de les eleccions celebrades el 31 de juliol, enmig del boicot de l’oposició, grans desordres i molta confusió, i una participació del 41%, segons les autoritats Tanmateix, els observadors internacionals no van validar les eleccions Parallelament, l’oposició va celebrar un referèndum pel qual afirma que la majoria va votar en contra de l’Assemblea Constituent El nou òrgan de 544 membres, que no reconeixen ni la Unió Europea ni els Estats Units, és ocupat gairebé…
conveni regulador
Dret civil
Document que recull el projecte de regulació de les relacions personals i econòmiques entre cònjuges i, en el seu cas, amb els fills, si es produeix separació legal, divorci o nul·litat del matrimoni acordats per ambdós cònjuges o per un d’ells amb el consentiment de l’altre.
El conveni, per a poder ser eficaç, ha de ser aprovat judicialment, sempre que no perjudiqui l’interès dels fills Els aspectes que han de ser objecte de regulació són determinació de la persona amb qui han de conviure els fills, el règim de visites, d’estada i comunicació amb el progenitor amb qui no convisquin, l’exercici de la pàtria potestat, la quantitat que hagi de satisfer el pare o mare en concepte d’aliments als fills i la seva actualització Així mateix assenyalarà l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament, la pensió compensatòria o els aliments a…
ban
Història
Dret
Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell ban1 2, una crida o algun altre mitjà de difusió Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon govern de llur territori, a vegades en forma d’…
ambaixador | ambaixadora
Dret internacional
Màxim representant del cap d’estat i de govern d’un estat en un altre i, de vegades, en un organisme internacional.
L’ambaixador és un agent diplomàtic que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat emissor per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina