Resultats de la cerca

Situació L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi,…

Situació Antiga parròquia medieval del terme de Lo Vivièr, abandonada des de fa segles, ara en procés de restauració ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església, ara en procés de restauració, són a uns 500 m a l’E del poble de Lo Vivièr, a la riba esquerra de la Matassa, en un indret totalment despoblat Al seu costat hi hagué el cementiri del poble fins al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′21″ N - Long 2° 27′14″ E Lo Vivièr és situat 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet Per a arribar-hi des d’aquesta població cal prendre la carretera D-619 en direcció sud Al cap de poc d’haver…

Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom ECSA - Camara JP Joffre Sector de ponent de la torre del castell ECSA - A Roura Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′47″ N - Long 2° 36′27″ E Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al nivell de la riera de Termena Des d’aquí, gairebé sense camí marcat, s…

Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’adverbi Les…

Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’…

Mentre s’executa, la rotllana es manté immòbil

Situació Vista de l’església des de la part sud-est, amb l’absis semicircular i els pilars exempts de l’antic campanar d’espadanya ECSA - A Roura El poble de Planèsas és situat a la riba esquerra de l’Aglí, aigües avall de Rasiguèras i aigües amunt de la Tor de França L’antiga església parroquial de Sant Pèire, al costat de l’antic cementiri, és situada uns 150 m al NE del poble, sobre un petit turó Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′ 07″ N - Long 2° 37′ 21″ E Planèsas és a 9 km a l’W d’Estagell per la D-17 i la D-9 PP Història Aquesta església fou una possessió de l’abadia de Santa Maria de…

Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels dos…