Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
comunió
Cristianisme
Recepció del sagrament de l’eucaristia.
Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, s II i als presos s egons les actes dels màrtirs des del s III Als s IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al s XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins al s XII La comunió només…
Banca Privada d’Andorra
Entitat bancària andorrana.
Fou fundada el 1957 amb el nom de Banca Cassany, i inicià les operacions l’any següent Controlada per la família Cierco, el 1993 canvià el nom per l’actual Aquest any, la Caixa d’Estalvis de Catalunya entrà en l’accionariat, on romangué fins el 2000 amb una participació majoritària Des d’aleshores, el capital fou íntegrament andorrà El 2003 inicià una expansió internacional, i com a resultat arribà a tenir filials a l’Estat espanyol, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l’Uruguai El 2011 adquirí el Banco Madrid, propietat de la Gipuzkoa eta Donostiako Aurrezki Kutxa, i esdevingué la primera entitat…
notes tironianes
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació (taquigrafia), ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró, molt difós i ensenyat a les escoles durant l’imperi Romà i que, ulteriorment perfeccionat, durà fins a l’edat mitjana.
Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels s IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren representats per D-us…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica…
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…
Sant Roc d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Edifici molt matusser de la fi de l’època romànica o almenys construït amb tècniques de l’esmentat període ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Roc es troben al caire d’un serrat, a 1 km del poble d’Enviny per un camí que en alguns trams conserva l’empedrat antic JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG443966 Història No es coneixen dades documentals d’època medieval sobre aquesta església, que en la visita del 1758 es fa constar que tenia el retaule ruïnós i es prohibí dir-hi missa fins que no fos reparat MLlC Església Planta de la capella, amb contraforts de contenció adossats…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Sexperiencias
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 92 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JMNunes Barcelona GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas blanc i negre, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Antoni Ros i Marbà INTERPRETACIÓ Carlos Otero, Marta Mejías, Antonio Betancourt, Maria Quadreny Sinopsi Unes quantes noies fan autoestop davant d’alguns símbols revolucionaris, uns quants caràcters xinesos i una presó Aquestes imatges s’alternen amb notícies sobre conflictes internacionals i introdueixen els personatges, dues noies i dos homes, dins d’un món envaït per la publicitat, el consum i la política Producció Animat per l’èxit de Biotaxia 1967…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina