Resultats de la cerca
Es mostren 736 resultats
Joaquim Chavalera i Gil
Historiografia catalana
Arxiver i religiós.
Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…
Tonga 2015
Estat
La transició a la democràcia de Tonga va tenir una nova fita al mes de gener, quan, de resultes de les eleccions parlamentàries del 2014, l'activista democràtic 'Akalisi Pohiva va esdevenir primer ministre, el primer que no pertany a la noblesa Tanmateix, Pohiva va oferir als nobles la cartera de l'Exèrcit i Territori al seu nou Govern Al juny, i amb un cerimonial que es remunta segles enrere, es va celebrar la taumafa kava , o cerimònia de coronació, del rei Tupou VI Malgrat que el país avança des del 2006 amb pas ferm cap a la democràcia i la pèrdua de privilegis de la noblesa, la monarquia…
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…
Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting
Pesca esportiva
Organisme rector de la pesca esportiva a Catalunya.
El seu origen es remunta al principi del segle XX, però amb el franquisme fou substituïda per les federacions provincials Recuperada l’any 1986, en aquesta nova etapa es va incorporar la modalitat del càsting pesca simulada En tot aquest període, la selecció catalana i els pescadors catalans han dominat gran part de les competicions d’àmbit estatal S’encarrega de la gestió i promoció de la pesca esportiva en les seves diverses modalitats aigua dolça, perca americana, carpfishing, càsting, embarcació fondejada, mar-costa, pesca d’altura i salmònids Per mitjà d’alguns dels clubs federats, ha…
Musée National de Préhistoire
Museu
Museologia
Museu nacional francès localitzat a Las Eisiás de Taiac, a la vall de la Vesera (Dordonya).
És situat al bell mig de la zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat i coneguda com la capital mundial de la prehistòria El museu és íntegrament dedicat al Paleolític El seu origen es remunta a les colleccions recollides a partir del 1913 en un castell del segle XVI Fou creat l’any 1918 per agrupar els fons arqueològics dispersos procedents de diferents excavacions que es duien a terme a les coves de la regió, però no fou obert al públic fins el 1923 Acabada la Segona Guerra Mundial fou reorganitzat, i reobert el 1955 Després d’anys d’una profunda remodelació, el museu es reinaugurà…
Santa Maria d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279 i…
Castell de Castillo de Sos
Art romànic
El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època romana Segons la…
rajoler | rajolera
Història
Oficis manuals
Menestral que fa rajoles o en ven.
Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…
estil galant
Música
Estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina