Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Sant Martí de Talaixà (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “ cellam vocabulo Talexano ”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871 Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’…
Tir Esportiu de Barcelona

Tiradors durant la Copa President del 2008 organitzada pel Tir Esportiu de Barcelona
Tir Esportiu de Barcelona
Esports de tir
Club de tir olímpic de Barcelona.
Constituït com a entitat privada el 1982 sota la presidència de Sergi Subils, els seus orígens es remunten al Tiro Nacional de Barcelona, entitat fundada el 1905 per Alberto Enrique María de Borbón com a representació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1907 adquirí els terrenys coneguts com Vista Alegre a la carretera d’accés al castell de Montjuïc, on encara té les installacions El 1921 es construí la primera galeria de tir de 50 m i poc després s’hi afegí la galeria de fusell de guerra i carrabina de calibre de 22 mm i la galeria d’arma curta L’any 1955 les…
Unió Deportiva Atlètica Gramenet
Futbol
Club de futbol de Santa Coloma de Gramenet.
Els seus orígens es remunten al 1923, any que es fundà el Futbol Club Gramenet, que es federà l’any següent El 1929 desaparegué i en lloc seu un grup d’afeccionats encapçalats per Miquel Badosa i Narcís Font crearen la Unió Esportiva Colomenca, que no trigà a jugar al camp del Fondo Als anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur i el 1942 deixà d’existir El 1945, Lluís Paixa i altres socis reunificaren el futbol de la població per crear la Unión Deportiva Atlético Gramenet, amb Ramon Casajust com a primer president En la temporada 1955-56 ascendí a tercera divisió…
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es…
Ramon Ferrer
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i dietarista.
Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…
música del monestir de Sankt Gallen
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Sankt Gallen situat a Suïssa i un dels centres musicals i literaris més importants de l’època carolíngia.
Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…
Danone
Economia
Alimentació
Empresa alimentària d’origen català.
Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isaac Carasso, un jueu d’origen búlgar que el 1919 inicià la producció de iogurts El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid Dos anys després fou creada la Société Danone a París En 1941 el fill del fundador, i successor des del 1939 d’ambdues empreses, Daniel Carasso, anà als Estats Units, on fundà Dannon —venut el 1959 i recomprat el 1981—, i el mateix any es constituí a Barcelona Danone , empresa amb capital majoritàriament català dirigida per Lluís Portabella fins al retorn de Carasso, qui el 1951…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina