Resultats de la cerca

Definició La gota és una malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric urat monosòdic monohidrat i pel dipòsit de cristalls d’aquestes sals al ronyó, on genera la formació de càlculs, i sobretot a les articulacions, en les quals provoca inflamació Causes La gota és la conseqüència d’una alteració en el metabolisme de les purines , un tipus de substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules Entre els productes de degradació de les purines destaca l’ àcid úric , la concentració elevada del qual en l’organisme provoca la…

Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi

L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària Ateses les característiques innòcues d’…

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…

La cefalea és una sensació de dolor localitzat al cap que es pot presentar com a símptoma en una gran diversitat de malalties del sistema nerviós i trastorns generals Però, sovint, la cefalea no és deguda a cap malaltia, sinó que constitueix un trastorn en si mateixa, amb un tractament específic Gairebé tothom pateix ocasionalment d’algun episodi esporàdic de cefalea que es pot resoldre amb un analgèsic comú i no requereix assistència mèdica Ara bé, quan la cefalea esdevé continuada o es repeteix molt sovint, convé de consultar-ho al metge per tal que en diagnostiqui la causa o indiqui un…

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…

És un procés poc freqüent, de causa desconeguda Clínicament, es manifesta amb signes d’hemorràgia pulmonar i glomerulonefritis greu i progressiva

La seva fórmula és Es troba principalment en el teixit nerviós fins al 10% en pes sec És insoluble en aigua i poc soluble en alcohol fred Se sintetitza al fetge a partir d’acetil-CoA El colesterol és l’esteroide principal del qual deriven els altres esteroides que hi ha a l’organisme El metabolisme del colesterol és exogen i endogen El colesterol exogen procedeix dels aliments rovell d’ou, greixos animals, etc i és absorbit en l’intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització El colesterol endogen és sintetitzat en el fetge…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana,…