Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
Benifairó de les Valls

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el…
Beniardà

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest.
El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’…
Benlloc

Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat al centre del pla de l’Arc.
El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’…
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…
l’Atzúbia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra i drenat per la rambla de Gallinera.
A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del…
Almudaina

Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de llur expulsió…
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre filles les seves…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen…
Carlo Monza
Música
Organista i compositor italià.
Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…
Juan Pérez Roldan
Música
Mestre de capella, organista, compositor i cantant castellà.
La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina