Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
Beatriu de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris
.
Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem
anaplasmosi
Veterinària
Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma, pròpia dels bovins dels països càlids.
Els paràsits resideixen a la melsa, al fetge, i a la vesícula biliar comporta, sovint, icterícia i anèmia Són observades diferents formes de la malaltia lleu, sobreaguda, aguda i crònica La forma lleu ataca els vedells i es manifesta amb tristesa, desgana, restrenyiment, aflaquiment i fluix mucopurulent dels ulls i el nas, que desapareix al cap de pocs dies La forma sobreaguda es presenta a les vaques lleteres El tractament d’aquesta malaltia es limita a repòs absolut i a l’administració de tònics generals
neuroleptoanalgèsia
Medicina
Estat d’indiferència psíquica i repòs motor sense pèrdua profunda de la consciència.
Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel lític de Laborit…
satèl·lit
Biologia
Element morfològic present en certs cromosomes.
És un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic El seu diàmetre pot ésser igual al del cromosoma o molt més petit i el filament d’unió pot ésser curt o llarg El satèllit i el filament són constants, de forma i de mida, per a cada cromosoma Generalment són terminals situats a l’extrem del cromosoma, però també n'hi ha alguns d’allunyats dels extrems o d’intercalars A causa de llur natura heterocromatínica, solen ésser distingibles en el nucli en repòs
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
Guillaume Amontons
Física
Físic francès.
Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699
Exercicis d’estirament, d’escalfament i de relaxació
Perquè el treball muscular sigui realitzat de manera òptima, és convenient que en començar cada sessió d’entrenament s’executin una sèrie d’exercicis destinats a preparar els músculs i el sistema cardiorespiratori per a una activitat física intensa Així mateix, en finalitzar les sessions convé que es facin, a més, altres exercicis que tenen per finalitat d’evitar l’aparició de contractures musculars, alhora que serveixen perquè l’organisme entri harmònicament en repòs Aquests exercicis se solen anomenar exercicis d’estirament, d’escalfament i de relaxació, respectivament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina