Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
nit
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.
La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
la Platja de Sant Cebrià
Nucli
Nucli turístic de Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló), amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al S de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial és el port tradicional d’Elna, sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Mallol, La Mediterrània Hom hi ha construït un port esportiu i de pesca al S de la urbanització més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans
cnidoblast
Zoologia
Cèl·lula urticant característica dels cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva.
Hom hi pot diferenciar, a més del nucli i el citoplasma, el cnidocist, compost d’una càpsula plena de líquid urticant i un filament que, en estat de repòs, hi va enrotllat a dins en espiral Al contacte d’un cos estrany amb el cnidocil prominència del citoplasma a la superfície de l’epiteli del cnidoblast es desenrotlla el filament i, per un forat que hi ha a l’extrem, injecta el líquid urticant a la presa o a l’atacant
Beatriu de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris
.
Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem
anaplasmosi
Veterinària
Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma, pròpia dels bovins dels països càlids.
Els paràsits resideixen a la melsa, al fetge, i a la vesícula biliar comporta, sovint, icterícia i anèmia Són observades diferents formes de la malaltia lleu, sobreaguda, aguda i crònica La forma lleu ataca els vedells i es manifesta amb tristesa, desgana, restrenyiment, aflaquiment i fluix mucopurulent dels ulls i el nas, que desapareix al cap de pocs dies La forma sobreaguda es presenta a les vaques lleteres El tractament d’aquesta malaltia es limita a repòs absolut i a l’administració de tònics generals
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
satèl·lit
Biologia
Element morfològic present en certs cromosomes.
És un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic El seu diàmetre pot ésser igual al del cromosoma o molt més petit i el filament d’unió pot ésser curt o llarg El satèllit i el filament són constants, de forma i de mida, per a cada cromosoma Generalment són terminals situats a l’extrem del cromosoma, però també n'hi ha alguns d’allunyats dels extrems o d’intercalars A causa de llur natura heterocromatínica, solen ésser distingibles en el nucli en repòs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina