Resultats de la cerca

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria

Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn

Esdevingut landgraviat, des del s XII, passà, el 1283, als comtes de Fürstenberg

Vers 1394-95 passà als senyors de Reiffercheid, i el 1816 fou elevat a principat prussià

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Fou erigit en seu episcopal al segle VIII Entre el 1803 i el 1806 fou secularitzat i passà a Baviera, i el 1817 fou lliurat, com a principat, als ducs de Leuchtenberg

En el sacre palau pontifici es palesà la influència de l’organització de l’imperi, amb els seus jutges palatins, prefectes de notaris pontificis, nuncis, etc Al segle XI s’inicia la preponderància dels cardenals, i els palatins insignes es redueixen a l’administració jurídica i a la de béns Resten els prelats palatins, majordoms, camarlencs, mestres de cambra, mestres del sagrat palau, etc, i en alguns títols merament honorífics D’altra banda, en la monarquia franca, tenen una gran importància els palatins, sobretot en la persona del comte palatí comte