Resultats de la cerca

La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar…

L’avantatge de la paginació envers altres mètodes, com per exemple la segmentació, és la seva facilitat de gestió, però té l’inconvenient que les pàgines no reflecteixen l’estructura lògica de les dades de l’usuari, la qual cosa pot generar més fallades de pàgina de les necessàries o bé sobredimensionar l’ús de la memòria interna És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a partir la memòria en segments, que posteriorment seran dividits en pàgines

No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra

Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda

Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines

Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…

Aquesta longitud és la tangent de l’angle α, i és denotada per tgα És vàlida la següent igualtat tgα=sin α/cos α, on sin és el sinus d’un angle i cos és el cosinus d’un angle La tangent de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és la tangent de l’angle que, dibuixat sobre el cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fòrmules trigonomètriques relatives a la tangent d’un angle són tgα+β=tgα+tgβ/1-tgα- tgβ tg-α=-tgα tgα+tgβ- =sinα+β/cosα cosβ

Les formes lliures tenen el cos deprimit i mancat de cuirassa, l’abdomen amb els segments fusionats i més curt que el cefalotòrax, ulls sèssils, antènules petites o nulles, potes marxadores i pleopodis laminars amb funció respiratòria i, en els aquàtics, alhora natatòria Són unisexuals, ovípars i amb desenvolupament directe Habiten a l’aigua dolça Asellus o a la mar Ligiaes idothea , però n'hi ha de terrestres Oniscus, Porcellio, Armadillium , bé que habiten en ambients humits Són corrents als Països Catalans els isòpodes lliures dels gèneres esmentats, i entre els paràsits…

L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua

El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles