Resultats de la cerca

El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella…

La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…

Com a moltes altres regions europees, la filatura fou també a Catalunya l’assignatura pendent dela manufactura cotonera Durant la major part del segle XVIII, la indústria de les indianes es desenvolupà al Principat sobre la base dela integració en una mateixa unitat productiva de les fases del tissatge i de l’estampació de les teles, però no dela filatura La primera matèria utilitzada era el cotó…

Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…

La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…

Literatura catalana Consell Nacional de la Cultura i de les Arts any u Els membres del CoNCA el dia que van prendre possessió del seu càrrec al Parlament de Catalunya, el 26 de gener © CONCA / Parlament de Catalunya Un dels protagonistes que estava previst que al llarg del 2009 donés força joc era el nounat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA, la composició del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya al final de gener Davant dels onze membres designats s’obria un camí ple de feina en un entorn atapeït d’expectatives que s’havien generat en el sector cultural A l’hora de…

Segell de 5 ptes “Plato único y día sin postre”, 1940 Coll part / GS Els anys quaranta han estat considerats com la dècada més obscura del segle Parlar-ne és referir-se a escassetat d’aliments, a restriccions elèctriques i a mancances generalitzades però la carència dels béns més imprescindibles no va afectar de la mateixa manera tots els grups socials ni tampoc va tenir el mateix impacte en la població rural que en la urbana Tanmateix, les condicions de vida de la majoria de la població es van veure greument afectades per la política social i econòmica dels governs franquistes…

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…

L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi…