Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
parell motor
Tecnologia
Moment de gir que pot transmetre l’arbre d’un motor a l’arbre del mecanisme conduït a què està acoblat.
Generalment varia en funció del nombre de voltes de l’arbre motor segons una corba corba de parell les característiques de la qual són diferents segons el tipus de motor tèrmic, elèctric, hidràulic, etc, i, a igualtat de tipus, són particulars de cada motor en concret aquestes corbes són molt importants de cara a l’aplicació tècnica específica d’un motor La relació entre la potència P , el nombre de voltes n i el parell M és donada per la relació M = 9 550 P/n , essent donades P en kW, n en rpm i M en Nm D’aquesta equació resulta que, a…
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
motor
Tecnologia
Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
Inicialment hom els classifica en tèrmics o atèrmics , segons que sigui utilitzada o no l’energia calorífica en alguna de les etapes de transformació de l’energia inicial en energia mecànica Els motors atèrmics , en funció de l’element que forneix l’energia, poden ésser hidràulics impulsats per un líquid a una alta pressió o a una gran velocitat, pneumàtics moguts per aire comprimit, eòlics o aeromotors aeromotor que aprofiten l’energia del vent i elèctrics motor elèctric que transformen l’energia elèctrica també són motors atèrmics els que poden transformar l’energia mecànica emmagatzemada…
neutró
Física
Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.
És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears d’investigació Segons llur…
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick , la qual…
caloportador
Física
Dit d’un fluid que transporta o evacua la calor produïda per un generador tèrmic.
És emprat com a sinònim de refrigerant
grau Fahrenheit
Física
Interval tèrmic corresponent a cadascuna de les divisions de l’escala Fahrenheit, indicat per °F.
tècnica de projecció tèrmica
Tecnologia
Procés que dota un material d’energia tèrmica i cinètica suficient perquè pugui ésser aplicat sobre un material de base.
La majoria d’aquestes tècniques serveixen per a obtenir revestiments de natura molt diversa, i són cada vegada més importants en la conformació de peces per a l’aeronàutica, la construcció naval, la petroquímica i l’automoció, entre altres sectors El procés és essencialment el següent Hom alimenta un sistema de projecció pistola de projecció amb un filament o unes pólvores del material a projectar Com a conseqüència de la transferència d’energia, el material ateny un estat de fusió o de semifusió Aleshores un gas, com ara l’argó, el nitrogen, els mateixos gasos de combustió o l’aire, accelera…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina