Resultats de la cerca

És el terme oposat a acaule

Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos

Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges

Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon lliure o membrana sonora Es tracta d’una fulla d’arbre o d’un full de paper de fumar que els infants fan sonar posant-la als llavis tot tarallejant una cançó El terme ’soneta’ havia estat utilitzat antigament per a designar, d’una manera genèrica, qualsevol estri rudimentari per a produir so destinat a l’entreteniment dels més petits Així doncs, en l’àmbit popular també han estat qualificats de sonetes el nunut i la xaramella d’escorça o de tija de blat

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…

Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc

Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses…

Tenen òrgans timpànics abdominals i volen de nit En repòs, es camuflen collocant les ales ben planes sobre el cos o envoltant la tija de la gramínia on són installats És una família de gran importància ecològica i econòmica pel gran nombre d’espècies que inclou unes 15000, de les quals unes 300 són europees i perquè algunes són domèstiques i d’altres causen greus plagues agrícoles Comprèn moltes de les arnes arna més conegudes com, l’arna del gra Pyralis farinalis , l’arna de la farina Ephestia kuehniella i l’arna del farratge Hypsopigia costalis

Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…