Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
calçotada

Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
quètxup

Salsa de quètxup
Alimentació
Salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal; hom hi afegeix a voltes d’altres ingredients, com és ara pebre vermell, nou moscada, clavell d’espècia, ceba, llavors d’api, gingebre, all, etc.
Hom l’empra en graellades, en plats de pasta o d’ous i per a assaborir altres salses
cladosporiosi
Fitopatologia
Denominació genèrica d’un grup de malalties fúngiques produïdes per fongs del gènere Cladosporium
com ara C. fulvum
, que ataca el tomàquet, C. cucumerinum
, que afecta el meló i el cogombre, C. pisicolum
, que ataca el pèsol i C. carpophilum
, que afecta el préssec.
pizza

Pizzes
© Corel
Gastronomia
Plat d’origen italià, preparat a base de massa de pa (amb oli d’oliva), estesa, de forma generalment circular, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella
, a més de gran varietat d’altres ingredients i diversitat de condiments (orenga, sobretot), cuita en un forn molt calent.
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…
La serra d’Irta i la marjal de Peníscola
La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’…
Alpicat

Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
Preposicions
L’apostrofació S’apostrofa la preposició de en els casos conflictius següents Davant d’abreviatures, sigles i xifres d’adapt , d’esq , d’illustr , d’urb d’EGB , d’ISBN , d’ITV , d’UGT d’FM , d’HB , d’MDT , d’SPD d’1-X-1950 , d’1000000 de visitants , d’11 h a 13 h Davant de noms de diaris, revistes o obres de creació en cursiva, o de noms entre cometes i no es contrau amb l’article el reportatge d’ El Temps l’han qualificat d’“insuperable” Davant de noms de grups, entitats o empreses i no es contrau amb l’article l’espectacle d’Els Comediants les publicacions d’Enciclopèdia Catalana l’anunci d…
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Malgrat de Mar
Vista aèria de Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina