Resultats de la cerca

Situació Vista de la façana ponentina d’aquest petit edifici format per una única nau ECSA – JA Adell L’església de Sant Joan és al costat del mas Sant Joan, situat a uns 15 km d’Oliana per la pista que passa per Eroles i Santa Eulàlia de les Anoves JAA Mapa 34–11 291 Situació 31TCG632665 Història No es coneix cap notícia d’aquesta esglesiola, si bé el lloc de les Anoves és documentat des de l’any 972 Tradicionalment havia estat sufragània de Santa Eulàlia de les Anoves MLlC Església Es tracta d’un edifici de filiació dubtosa i molt transformat, que consta d’una nau única, rectangular, sense…

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista

El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

És, amb GVerga, el principal autor del verisme teatral italià Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi 1872, i en prosa, com Tristi amori 1887, Come le foglie 1900 i Il più forte 1904 —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç — Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madama Butterfly 1905 Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani 1896

Fill del gran senescal Guillem Ramon I, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171 El 1150 figurà amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada Es casà amb Ramona, del llinatge de Tornamira

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732