Situació
Capçalera de l’església, amb l’absis rebaixat que conserva unes singulars lesenes de pedra tosca.
ECSA - M.À. Font
Aquesta església, antiga parròquia d’Aneto, s’aixeca poc abans d’arribar al poble, a l’esquerra, vora els antics barracots d’ENHER (avui aprofitats com a campament d’estiu), sobre un llindar rocós. Aneto es troba enlairat damunt la riba dreta de la Noguera, a l’altra banda de Senet.
Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TCH150142.
Un parell de quilòmetres després de passar el túnel de Bono de la N-230, en direcció N, a mà esquerra, hi ha el trencall que duu a Aneto, ja dins Aragó. (MAF-XFG)
Història
Les referències històriques d’Aneto són escasses. Documentalment, consta que al segle XI Aneto era integrat a la vall Super Salierais, que almenys des del 1085 pertanyia a Sant Andreu de Barravés i a la canònica de Roda. En la infeudació de Barravés a favor del senyor d’Erill de l’any 1117, el bisbe de Roda es reservà un excusat a Supersalientem, a la vila d’Aneto. Com la resta de la vall de Barravés, Aneto, amb l’església de Sant Climent, fou cedit al segle XIV al bisbe de Lleida. Aneto era aleshores el lloc més poblat de la vall. La mesa episcopal de Lleida en gaudí de la senyoria fins a la fi de l’antic règim.
L’església de Sant Climent va ésser reformada als segles XVI i XVII. Molt probablement era l’antiga parroquial del terme. L’actual parròquia, també dedicada a sant Climent, és dins el poble.
Ha estat restaurada recentment, cosa que n’ha evitat la ruïna. (JBP)
Església
Planta de l’església, de disposició romànica tot i les nombroses refaccions que ha experimentat al llarg del temps.
X. Fresneda i M.À. Font
És un edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha sofert moltes refaccions i restauracions, com ho denota la presència de diferents tipus d’aparell. L’absis, rebaixat en algun moment, ha perdut la decoració original de la seva façana, feta a base d’arcuacions sota el ràfec, però conserva encara les lesenes de perfil rectangular fetes amb peces de pedra tosca. A l’interior, la capçalera ha estat modificada. S’ha refet la volta de quart d’esfera i s’ha allargat la zona absidal, convertint l’arc toral de perfil apuntat situat al tram més pròxim a l’altar en un arc presbiteral que substitueix l’arc presbiteral original.
La nau és coberta amb una volta de canó disposada a plec de llibre i reforçada amb dos arcs torals que arrenquen de repeus situats just al començament de la curvatura de la volta. Als murs nord i sud s’obren sengles capelles laterals tardanes, la del sector nord amagada per un túmul i només visible des de l’interior. Al capcer de ponent s’enlaira un senzill campanar d’un sol arc.
L’accés s’efectua per una porta oberta a migjorn, de factura posterior a l’edifici primitiu, d’arc de mig punt i resseguida per una pestanya de pedra tosca, material que també s’utilitza als brancals.
Les finestres que il·luminen l’interior són el resultat de diverses reformes. La finestra del centre de l’absis, d’esqueixada doble, és l’única obertura original que resta.
Es podria datar la part més antiga d’aquest edifici, amb un paredat força rústec i lesenes rectangulars, al segle XI, seguint els models llombards. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, pàgs. 189-190
- Yela, 1932, pàgs. 46-47