Resultats de la cerca

El 1950, obrí una empresa d’extracció de guix en terrenys de la seva propietat Més endavant, proposà als altres tres fabricants del municipi de crear una indústria unitària i el 1970, totes les empreses es fusionaren, sota el nom Vilovigyps Entre el 1970 i el 1981, fou director general d’aquesta nova firma i el 1981, en fou nomenat president També fou regidor de l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i alcalde del municipi entre el 1962 i el 1979

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba Professor encarregat de curs de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou encarregat de curs a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba, fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’Institut-Escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut del Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66 i a la nova Universitat Autònoma, a Sant Cugat del…

Vida i obra Emprà el pseudònim de Dove Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Collaborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa des del 1915, Papitu des del 1916, “Xut” 1922-36 —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” 1945-65, que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre , de la qual fou director artístic 1931-33, D’Ací i d’Allà , El Correo Catalán , La Veu de Catalunya des del 1933, L’Instant i Destino 1939-65 i…

Ha fet crítica literària, artística i de teatre, i de divulgador radiofònic Com a redactor treballà al “Diari de Barcelona” i a “El Noticiero Universal” Ha escrit teatre de consum, biografies i guies itineràries en castellà En català té, en collaboració amb Lluís Elias, Romeu de 5 a 9 , amb més de mil representacions

Vida i obra Provinent de la burgesia comercial, hisendat i baró del Papiol títol que refusà, estudià belles arts i filosofia i es llicencià en dret el 1863 Vinculat al cercle de Frederic Soler, li prologà, amb el pseudònim de Josep Comas i Triadó , el primer recull de Singlots poètics 1867, manifestant el seu romanticisme, del qual evolucionà vers un cert positivisme, i Nits de Lluna 1886 En sintonia amb les idees predominants en aquells ambients, fou antifloralista i propendí a la literatura humorística, com mostra la peça Moisès , de què només es té notícia, i un manifest que se li ha…

Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues monografies en…