Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
informació asimètrica
Economia
Desigualtat d’informació existent en els mercats i que es dóna quan una de les parts (comprador o venedor) té més informació o millor que l’altra.
Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats
sobreempenyorament
Dret civil català
Venda a carta de gràcia del dret de propietat revocable que el venedor té sobre la cosa per compra prèvia al seu torn també a carta de gràcia.
retrovenda
Dret civil
Venda feta pel comprador al venedor, tornant les coses a l’estat en què es trobaven abans, en virtut del pacte de retre inclòs en el contracte primitiu.
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
clàusula d’evicció
Dret civil
Estipulació que hom fa figurar en el contracte de compravenda, segons la qual el venedor s’obliga a respondre de la possible reclamació d’un tercer sobre la cosa venuda.
franc a vaixell
Economia
Incoterm que obliga el venedor a carregar la mercaderia en un vaixell i que estableix que, una vegada carregada, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.
Castellciuró (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Sector d’aquesta fortalesa on s’observa un llenç de muralla amb aparell d’opus spicatum F Baltà És situat dalt d’un turó sobre mateix de la vila de Molins de Rei L’eixample urbà dels darrers anys arriba gairebé a tocar de l’antiga fortificació Per arribar-hi cal seguir la carretera de Sant Bartomeu, l’avinguda 11 de Setembre i, en direcció a llevant, la carretera que hi mena, passant per les Cases d’en Graner Mapa 36-16420 Situació 31TDF190852 Història El lloc era del terme d’Olorda, on al final del segle X hi ha documentades diverses torres, una de les quals, la torre Guadall,…
venguí
Economia
Dret mercantil
Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies, per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada.
clàusula de constitut
Dret
Clàusula inserida en els contractes d’alienació de la propietat o d’un dret real per fingir o suplir l’obligada tradició del venedor al comprador de la cosa alienada quan aquesta resta en poder del venedor per qualsevol motiu (arrendament, precari, etc), entenent-se feta la tradició mitjançant el sistema de substituir el concepte de possessió en nom propi pel de possessió en nom de l’adquirent.
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845