Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
Filet
Cristianisme
Segons el martirologi romà i el menologi grec, màrtir cristià mort a Esparta en temps d’Adrià.
A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir
Miló de Crotona
Atletisme
Cèlebre atleta antic.
Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites
Bibliografia de la indumentària
Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures L’invention…
Charlot
Cinematografia
Personatge cinematogràfic creat i interpretat per l’actor Charles S.Chaplin
.
El nom li fou donat pel productor cinematogràfic francès Jacques Haik el 1915 Vestit amb una indumentària que esdevingué característica barret fort, jaqueta esquifida, pantalons balders, sabates atrotinades, bastó de bambú, etc, Charlot és el prototipus de l’home marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans que el fan moure, constantment, entre la comicitat i el patetisme
L’espai personal
L’espai personal és constituït pels objectes i les pràctiques que conformen l’entorn personal i familiar d’un individu en conjunts coherents L’espai personal inclou aspectes culturals generals, com la higiene, la salut, la cura del cos i de la roba i, especialment, la roba que utilitza la persona durant tota la seva vida En l’àmbit de la higiene, s’ha de remarcar el canvi notable que ha tingut lloc al llarg del segle XX Fins a mitjan segle, les cases no han tingut cambres especialment destinades al bany amb aigua calenta La població abans es rentava per parts en espais oberts, com les cuines…
ball de gambetó

Ball de gambetó durant la festa del Roser, a Riudaura
© Fototeca.cat
Folklore
Ball de caire religiós que hom ballava a Ridaura (Garrotxa) per la festa del Roser.
L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà
Rafael Dutrús Zamora
Teatre
Tauromàquia
Torero còmic, més conegut com a Llapissera, renom que degué a la seva alçària física.
Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí
Arlequí

Arlequí Dibuix de Nicolas Bonnart, en Recueil des modes de la cour de France (vers 1680)
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
Maria Egipciana
Bíblia
Penitent.
Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina