Resultats de la cerca

Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que les trucades…

Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de formes…

Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses…

Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el…

El nom prové de l’antiga creença segons la qual la veu produïda així provenia del ventre

Té com a característica el pas constant de la veu de la zona baixa a un falset agut

Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…

Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres

El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi,…