Resultats de la cerca

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la…

Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a Leipzig 1782…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu de Santa Maria…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’Europa,…

Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Fill de David F’odorovic Ojstrakh , estudià amb el seu pare a l’Escola Central i al Conservatori de Moscou El 1949 fou guardonat amb el primer premi del Concurs per a Joves de Budapest, i el 1952, amb el Wieniawski de Poznań El 1958 ingressà a la Filharmònica de Moscou El mateix any començà a treballar al conservatori, primer com a assistent del seu pare i posteriorment com a professor Tocà sovint amb la seva esposa, la pianista Natalia Zercalova, i també feu una important carrera internacional com a solista amb directors com H von Karajan, O Kemplerer o L Maazel El 1991 celebrà…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…

Es tenen dades d’un operista anomenat Rossi que treballà a Milà i que fou, a més, organista i mestre de capella Posà música a dos llibrets de Carlo Torre La ricchezza schernita 1658 i L’Arianna 1660 En 1669-72, un altre compositor italià, conegut per "Don Francesco Rossi", era mestre de capella al Conservatori de Nàpols De la seva producció musical només s’ha conservat l’oratori La caduta de gl’angeli , dos salms per a quatre veus amb violins i la cantata Vanne, foglio volante El 1697, un altre músic anomenat Rossi era mestre de capella al Conservatori de Venècia i probablement…