Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
Hiroshi Sujimoto
Art
Artista japonès.
Entre el 1966 i el 1970 estudià sociologia i ciències polítiques al Japó, i el 1972 Belles Arts a Los Angeles L’any 1974 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual viu i treballa Des dels anys seixanta es dedica a la realització de fotografies en blanc i negre, que articulen una reflexió sobre el mitjà fotogràfic i sobre el pas del temps, tot mostrant el contrast entre Orient i Occident Realitzà sèries temàtiques, com “Sales de cinema”, que inicià al final dels setanta en retratar sales construïdes els anys vint i trenta a l’est dels Estats Units els horitzons marins, que…
Gottfried Böhm
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Començà els estudis el 1942 a la Technische Hochschule de Munic, on es titulà el 1946 La seva formació continuà amb estudis d’escultura a l’Acadèmia de Belles Arts Fill de pare arquitecte, Dominikus Böhm Jettingen, 23 d’octubre de 1880 – Colònia, 6 d’agost de 1955, treballà en l’estudi patern entre el 1947 i el 1950 L’any 1951 viatjà a Nova York i collaborà en l’estudi de Cajetan Baumann Quan morí el seu pare el 1955, es feu càrrec de l’estudi a la ciutat de Colònia És autor d’una gran quantitat d’edificis, com ara esglésies, museus, teatres, centres culturals,…
Josep Forteza i Ubach
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’…
Joan Barbarà i Gómez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Format com a pintor a Barcelona, on el 1950 obrí un estudi taller, aviat es decantà cap al gravat, i es convertí en un dels representants més destacats d’aquesta tècnica a Catalunya L’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons, amb qui obrí l’Atelier de Recherches Plastiques et Téchniques Calcographiques, de marcat caràcter experimental Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili del 1966 al 1975, i a partir d’aquest any, en el seu propi taller Intervingué en l’estampació d’obres dels artistes contemporanis…
Antoni Ferrandis i Monrabal

José Sacristán i Antonio Ferrandis
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…
Miquel Ferreres i Duran
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i humorista.
Estudià belles arts a la Llotja i des del 1975 es dedica professionalment al dibuix humorístic en diversos diaris i revistes Dotat d’un humor àcid, especialment sobre qüestions polítiques, i d’una gran capacitat per al dibuix i la caricatura, ha collaborat en les publicacions El Correo Catalán, Interviú , El Papus , El Jueves , El Temps , Avui i El País Després d’una llarga etapa com a collaborador de La Vanguardia 1989-97, del 1997 al febrer del 2018 publicà diàriament la secció “A la rereguarda” d’ El Periódico de Catalunya Des del març d’aquest any publica una vinyeta diària…
Josep Maria Berenguer i Sánchez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor de còmics.
Estudià belles arts i posteriorment exercí professionalment com a fotògraf i illustrador Arran del seu descobriment del còmic underground nord-americà, amb la collaboració de Josep Toutain , l’any 1979 fundà l’editorial La Cúpula per editar la revista de còmics per a adults El Víbora , des del desembre d’aquest any Juntament amb Cairo , es convertí en la publicació del gènere més difosa de les creades a l’Estat espanyol Establí amb Cairo una certa rivalitat per la temàtica i l’estil, tendents a la truculència, popularment coneguda com a “línia chunga ", per contrast amb la “línia clara” Fou…
Anouk Aimée
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Françoise Sorya, actriu de cinema francesa.
S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone 1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres, Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker La dolce vita 1959 i 8 1 / 2 1962, de Federico Fellini Lola 1960, de Jacques Demy Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux Justine 1969, de George Cukor …
Manuel Pereña i Puente
Història
Política
Polític.
Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina