Resultats de la cerca

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…

Entrà a l’orde el 1673 Rebé el nom religiós d’Antoni Margil de Jesús Tot just després de ser ordenat, el 1682, anà a Nova Espanya Mèxic amb el grup de religiosos reclutats pel missioner Antoni Llinàs i arribà al Collegi Apostòlic de Missions de la Santa Cruz de Querétaro Molt caminador, fou conegut amb el sobrenom d' El Andariego En el seu treball de missions va recòrrer milers de kilòmetres a peu, predicant a nombrosos pobles de Mèxic, Centramèrica i Texas El 1684 emprengué la primera expedició de missions al Yucatán, i, més tard, a Guatemala, acompanyat pel missioner Melchor…

Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…

Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…

Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià,…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Santa Maria d’Amer Sant Miquel d’Amer Sant Agustí de Lloret Salvatge Sant Marçal del Colomer Santa Brígida Sant Climent d’Amer Sant Genís Sacosta Anglès Sant Miquel d’Anglès Sant Amanç Sant Pere Sestronques Santa Bàrbara Arbúcies Sant Quirze d’Arbúcies Sant Cristòfol de Cerdans Sant Mateu de Joanet Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Sant Climent Sant Iscle Sant Nazari Santa Obina Sant Pere del castell de Montsoriu Blanes Santa Maria de Blanes La Mare de Déu…

Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta…

L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els documents dels segles XI-XII de…