Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
pas de Vilamòs
Pas del municipi de Vilamòs (Vall d’Aran) i França.
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
Picot negre
El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució…
pic d’Era Entecada
Cim
Cim (2 268 m) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Valld’Aran és típicament atlàntica Una…
Joaquim Carreras Juanico
Esquí
Esquiador i entrenador d’esquí alpí.
Competí entre el 1972 i el 1979 i formà part de la selecció espanyola Entrenà el Clup Alpí Núria Masella 1980-85, fou responsable de l’estudi del Pla de Tecnificació Esportiva a Catalunya del Centre de Tecnificació d’Esqui Alpí de la Cerdanya 1988-90 i entrenà la secció infantil d’esquí de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1989-90 També ha format part de l’equip tècnic del Club d’Esquí Valld’Aran i del Club d’Esquí Terrassa Fou membre fundador de la Comissió Tècnica…
Rafael Mombiedro Giró
Esquí
Esquiador.
El 1947 guanyà la primera cursa i poc després s’incorporà a l’equip del Frente de Juventudes En esquí alpí es proclamà campió de Catalunya 1951 i d’Espanya 1958, en eslàlom, eslàlom gegant i descens Fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952, però una lesió li impedí disputar cap prova Participà en la fundació del Club d’Esquí de la Valld’Aran i de l’Escola d’Esquí de Baqueira, on fou monitor fins el 1975 Promocionà l’esquí de fons, i fou campió estatal de la modalitat com…
Jordi Icart Castelló

Jordi Icart Castelló
Agrupació Excursionista Granollers
Espeleologia
Espeleòleg.
President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Valld’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina