Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Llicenciat en filologia, és professor de català a l’ensenyament secundari En prosa ha participat en el volum collectiu Històries circulars i altres relats 2003 i és autor de les novelles  El primer paradís 2007, Resurrecció i mort de G T 2015, premi Ciutat de Vila-real de narrativa i Promeses que no podrem complir 2019 i, en el gènere juvenil, de les obres  Insuficient s’escriu amb sang 2011, premi Esport i Ciutadania de la Fundació FC Barcelona i Òmnium Cultural i München 2013 Ha publicat també les obres teatrals Presoners de l’aigua 2003, premi Ciutat de Vila-real de teatre 2002, A joc de…

L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la…

És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i els Concerts de…

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

Els decrets de Nova Planta i la implantació de nous organismes governamentals capgiraren la vida política, social i cultural dels Països Catalans Per aquest fet, no participaren activament en la configuració de les grans formes instrumentals —simfonia, sonata, concert— que s’anaren consolidant a Europa al llarg del segle Molts músics d’aquests països emigraren cap a ciutats on la vida escènica era més activa Aquest fou el cas d’Antoni Soler i Ramos, que marxà a l’Escorial, de Domènec Miquel Terradelles, que anà a Nàpols o de Vicent Martín i Soler, que viatjà a Viena i a Sant…

S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Fou professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans Fou director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

La geografia Situada sobre les dues vores de l’Aude , a la seva confluència amb el canal de Migjorn, a l’esquerra del riu, en una plana fèrtil, s’estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la Vila a la dreta, dalt un turó, hi ha el nucli originari la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars El Canal du Midi al seu pas per Carcassona JoMV És centre i mercat d’una regió agrícola vins, conserves de fruita i productes alimentaris les principals indústries són les tèxtils confecció, cuir sabates i cautxú És també un important centre turístic A la ciutat vella…

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…